Al llarg de la història de la Festa Major de Sitges, hi ha hagut moltes incorporacions de balls populars i entremesos, que han anat fent de Sant Bartomeu, la celebració tal com la coneixem a l’actualitat. Però, pel camí també s’han quedat altres representacions de la cultura popular que viuen, o bé gràcies als treballs bibliogràfics publicats sobre la festa, o en la memòria de les generacions que les van gaudir de prop.
Els Falcons de Sitges són una d’aquestes manifestacions folklòriques i populars que van esdevenir un participant important de les festes de Sitges, que van desaparèixer i que per a molts, avui, són un record molt present. Actualment, les referències més properes que hi ha de Falcons són, els Falcons de Vilafranca i els Falcons de Vilanova, dues de les onze colles que hi ha a Catalunya i que ja existien quan els Falcons de Sitges van començar a agafar el vol.
Per a la gran majoria de persones que desconeixen l’origen dels falcons, quan se’ls veu actuar i veuen similituds amb els castellers, un element de la nostra cultura que té una projecció internacional sense precedents. Les similituds hi són, però el naixement dels falcons no ve de Valls com els castells sinó d’una mica més enllà, de Praga, amb l’associació del Sokol i que arriben a Catalunya de la mà de la Federació de Joves Cristians, amb Sant Vicenç dels Horts i Llorenç del Penedès com les dues colles més antigues juntament amb els Falcons de Vilafranca, les quals tindrien un paper important als Falcons de Sitges.
Una història d’empenta juvenil. Els Falcons de Sitges sorgeixen de la il·lusió i de l’empenta juvenil d’un grup de sitgetans, amants de la Festa Major, de la cultura popular i grans aficionats al món casteller; i s’inicien veient els Falcons de Vilafranca. Carles Rabassó, Josep Maria Esteban, Josep Canalda, Ramon Soler i Isidre Gómez són els cinc que van iniciar el grup de Falcons de Sitges. Alguns d’ells van començar a participar als Castellers de Sitges (fundats l’any 1971), però a banda d’això, com a qualsevol grup d’amics, es passaven estones a la platja jugant a futbol i també fent algun pilar o castell dins l’aigua i a la sorra. “Alguna vegada ens havíem posat les tovalloles com a faixa”, recorden.
Va ser quan aquest grup d’amics va anar a gaudir dels castells a la Festa Major de Vilafranca de 1973, quan van veure actuar als Falcons. “Pilars de 3 corrent, cintes al cap, uns números i una marxa sensacional” és com descriuen la primera impressió que els va causar aquesta manifestació de cultura popular. “Tots vam coincidir que havíem de portar tot això cap a Sitges”, i així va ser quan el setembre de 1973 van començar amb més integrants els primers assajos que es van realitzar a la platja i, al cap de poc temps, van passar a l’Escorxador. Tot i tenir certa experiència castellera, van demanar ajuda als Falcons de Vilafranca, els quals els van ensenyar algunes figures i la manera d’assajar-les. També van visitar als Falcons de Sant Vicenç dels Horts i de Llorenç del Penedès, dels quals també van agafar alguna figura i les tècniques.
La posada de llarg i una gran projecció. Després dels primers assajos, calia donar a conèixer els Falcons de Sitges però la dificultat d’aleshores era trobar sortides. El març del 1974, els va arribar l’oportunitat de participar a la Festa de l’Ecce Homo. En aquesta primera sortida, els membres dels Falcons de Sitges van lluir el que seria el seu uniforme: camisa i pantalons blancs i faixa de color blau, gràcies a la col·laboració de Frederic Montornés. Com recullen les cròniques de L’Eco de Sitges, els Falcons de Sitges van fer la seva presentació oferint sis dels números del seu repertori falconer. Van aixecar la piràmide de cinc, quatre tancat, pira de set, tres obert, torro-torre i el vano. En aquella sortida, van ser 16 membres, alguns d’ells companys dels Castellers de Sitges que van iniciar-se amb els Falcons en aquella ocasió. El fet que alguns joves combinaven les dues camises, la blanca falconera i la blava castellera, va ser molt habitual durant els anys d’existència de les dues colles.
Es va encetar un primer any oficial dels Falcons de Sitges que va ser molt fructífer en nombre d’actuacions i això es va deure a una acció de màrqueting de l’època. Josep Canalda, aleshores president dels Falcons, recorda que es va elaborar un díptic explicatiu de què eren els Falcons de Sitges, amb unes imatges de figures falconeres, fetes al Racó de la Calma, i les dades de contacte per contractar als Falcons arreu del territori català. “Se’n van enviar uns 2.000 díptics a municipis catalans i el resultat va ser molt bo”. Durant la primavera i l’estiu de 1974, els Falcons de Sitges van actuar a les festes del Roser, a Puigcerdà, Sant Climent del Llobregat, Montmeló, Sant Feliu de Codines, a més de participar a la Trobada de Colles Falconeres a la Fragata el mes de juny, juntament amb les colles de Vilanova i Vilafranca; i en una tercera trobada, en la qual es va unir la colla de Llorenç del Penedès.
El 1974 és un any assenyalat perquè és el primer en el qual els Falcons de Sitges participen per primera vegada a la Festa Major de Sant Bartomeu. Ho fan com un element més del seguici popular, entre la Moixiganga i els Castellers. Prenen part en la Sortida de les dues, Sortida d’Ofici i en les processons i enlairen les construccions que aleshores sovintejaven com el torro-torre, la piràmide de cinc, el retaule, la pira de vuit el pilar de quatre o el cabdill. Vindrien moltes més de Festes Majors; de fet, la darrera va ser la de 1989.
Durant els 15 anys de trajectòria i amb la participació de desenes de sitgetans, van esdevenir una activitat folklòrica molt important a la vila. Si hom repassa el seu calendari, el punt màxim d’actuacions esdevenia a l’estiu amb la celebració de les festes majors. Ara bé, hi havia dues actuacions que no fallaven mai. L’una era l’Aplec de la Trinitat, pels vols del mes de juny, on la colla actuava amb gran expectació. Moltes de les cròniques de L’Eco de Sitges descriuen aquestes actuacions amb frases com: “Els Falcons montaron con arte y destrezasus admirables composiciones atléticas” o bé “Els Falcons estigueren esplèndids en les seves torres i figures difícils i executades a la perfecció, amb aplaudiments de la munió de gent que els ovacionava amb entusiasme”.
L’altra cita ineludible era la que tancava la seva temporada, que se solia fer entre finals de novembre i principis de desembre. Era la Festa de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola Pia, on els Falcons oferien el seu repertori. Festes del Poble Sec o les Cases Noves i la participació en congressos, completaven les actuacions dels Falcons de Sitges, sense deixar de banda les trobades falconeres i el Dia de la Colla. Era aleshores quan, en un Cap de la Vila ple de gom a gom, els Falcons de Sitges apostaven al màxim i oferien a la vila el seu repertori al complet i de més nivell.
Èxits assolits. Si hi ha un moment que va marcar un punt clau en la història i evolució dels Falcons de Sitges, aquest va ser durant la Festa Major de 1977. Aquell any es van poder veure dues figures de gran envergadura: la pira d’onze, que només van poder carregar, i el cinc de cintura, una construcció que aleshores només havien assolit els Falcons de Sitges en tot el panorama falconer. Paral·lelament, ja havien provat també el pilar de 5 i el pilar de 5 per sota, dues figures que demostraven també el bon nivell que tenien els Falcons de Sitges, amb només pocs anys de trajectòria.
Una característica ben falconera era la diversió amb la qual els seus membres gaudien de la Festa Major. Deixant de banda les actuacions després de la Cívica o a la Sortida d’Ofici, durant les dues processons, els Falcons realitzaven tot tipus de figures caminades. Així ho recorden els seus membres “Fèiem curses de pilars de tres o fins i tot, les enxanetes canviaven de pilars sense ser desmuntats”, expliquen. Un fet, que ara trobaríem fora de lloc en una processó és que els més menuts falconers anaven menjant mentre es feia el recorregut.
Tot s’acaba, o no? Sorgiment de la Nova Colla dels Falcons de Sitges. Durant la dècada dels vuitanta, els Falcons de Sitges van continuar amb les seves sortides i la seva participació en diferents festes de la vila, esdevenint un grup molt nombrós en alguns anys. En aquells anys hi ha una renovació dels qui estaven al capdavant dels Falcons, i són el grup dels membres més joves els que continuen la tasca. La vinculació dels fundadors dels Falcons, per una circumstància o altra, es va fent més esporàdica i el 1989, per manca d’efectius, es decideix dissoldre la colla. Però els qui estaven al capdavant, Magí Almirall i Cristòbal Cobos entre d’altres, decideixen acabar d’una manera elegant i maca. És per això que s’organitza un sopar amb tots els membres que en algun moment o altre havien participat dels Falcons de Sitges. El sopar es porta a terme el 28 de juliol i és així com es posa punt final a quinze anys d’història falconera a la vila.
Bé, de fet no és ben bé del cert. Uns mesos més tard de la dissolució dels Falcons, alguns dels antics membres volen tornar engegar el fet falconer a Sitges. Aquesta vegada, es fa a l’empara de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Malgrat ser hereva dels Falcons de Sitges, i tenir entre les seves files a exmembres, la Colla Nova de Falcons de Sitges es vol diferenciar de l’antiga, i escull com a uniforme la faixa vermella. La Nova Colla de Falcons de Sitges realitzen els seus assajos a la plaça Catalunya i participen a la Festa Major del 1990. Malgrat que la seva voluntat és tornar a tenir una colla falconera a la vila, la vida d’aquesta va ser molt efímera i acaba per desaparèixer al cap de poc temps.
Encara que a Sitges la tradició falconera s’ha perdut, és a través de Facebook amb el grup Recordem els Falcons de Sitges, que els amants d’aquest grup folklòric i popular de la vila poden recordar les fites, sortides i anècdotes dels seus quinze anys d’història. D’alguna manera, els Falcons de Sitges continuen encara una mica en actiu!
LAURA GÓMEZ ILL
Article original de Laua Gómez Ill, publicat a la “RevistaCastells.cat” del 16 d’octubre de 2014.
Referència: Gómez Ill, Laura (2014). Quan a Sitges hi havia falcons. RevistaCastells.cat. http://revistacastells.cat/index.php/2014/10/quan-a-sitges-hi-havia-falcons/
Anem de blanc! 