Primera escala de 8 universitària (després de fer l'aleta)
Ja es va anunciar la setmana passada, quan sense haver assajat i de forma totalment improvisada, un grup d’universitaris van coronar la que va ser la primera escala de 7 amb gent adulta.
L’escala es va muntar i desmuntar amb garanties i al baixar ja hi havia gent que demanava la de 8.
La setmana que ve si la gent vol i som prous la farem!! La gent estava motivada però les respostes dels falconers van ser més aviat contraries amb comentaris com: de l’escala de 7 a la de 8 i ha un munt!
Però si una cosa he après a la universitat és que amb ganes i il·lusió no hi ha res impossible. Així que mentre anava amb tren cap a assaig de la meva colla falconera vaig muntar sobre paper la que seria l’alineació de la futura escala de 8.
Avui dijous era el dia d’intentar-la, i un cop acabat l’assaig, entre uns quants amics arreplegats, en el que s’anomena Dibuix Lliure (un espai de temps en el que la gent pot improvisar les seves construccions sense la direcció de l’equip tècnic) he decidit muntar l’escala.
Faltava la meitat de la gent dels que van fer l’escala la setmana passada, no obstant fent molts i molts canvis i assegurant-me que estava reforçada s’ha tirat la idea endavant.
S’ha fet una breu explicació de com col·locar l’esquena, de com treballar amb les cames i com recolzar el pes sobre els braços.
Els vuit agenollats es col·locaven per primer cop en el món universitari, l’escala presentava unes mides prou obertes de baix per evitar que la gent es molestés amb els braços i poguessin treballar sols completament sense destorbar-se per permetre la pujada dels de quatre i la baixada per darrera dels de tres, ja que era el primer cop que feien una escala i la tècnica no era massa acurada.
L’escala ha pujat de forma bastant caòtica ja que alguns pujaven pel costat i altres pel darrera, vaja com podien, però fins a la carregada en cap moment ha patit. Al moment d’aixecar-se l’anxeneta, amb un pes d’uns 50Kg, el tremolor s’ha accentuat i s’ha pogut observar com alguns dels de sis i de set perdien els braços i l’escala se’ls anava enrera. No obstant s’ha pogut abocar cap endavant i treballar-la, ara sí més forçada, durant tota la baixada.
Cal destacar que en tota l’escala només hi havia 3 falconers, una noia de Llorenç que anava sota l’anxeneta, el Cap de Colla dels Falcons de Barcelona que anava a set al mig i un noi de Vilafranca que anava a cinc a l’esquerra del pilar central i que només dos d’ells havia fet l’escala de 8 prèviament.
En cap moment s’ha parlat d’una colla universitària falconera però si que dins el món casteller universitari s’ha arribat a fer el 3d7ps, el pd5psc, (figures que es comparteixen dins el món casteller i falconer) i com s’ha demostrat en els dos últims assaigs al dibuix lliure dues grans figures falconeres, l’escala i la pira…sens dubte que una colla universitària falconera podria ser una colla ben competitiva.
I jo em pregunto, fins on podríem arribar? No ho sé, però segurament més enllà del que ens podem imaginar! El proper repte, la Pira 5/4.
Fotografia de Sergi Udina.
Jaume Torres, Falconer de Vilafranca.
Anem de blanc! 