És possible establir un “Rànking” falconer?

Bé obrim un nou tema de discusió…

Deixant de banda possibles actuacions conjuntes puntuals, els falcons, poques vegades coincidim o poques vegades sabem que fan les altres colles.

Establir un “Ranking” seria molt i molt difícil, a part que tampoc se sap si els falconers estarien disposats a acceptar-lo, però potser si que seria interessant comptabilitzar el nombre d’estructures diferents que fa cada colla (per veure’n la diversitat), o veure quina de les seves estructures és la que els hi dona més bon resultat, per fomentar la competitivitat, o fins hi tot ja endinsant-nos més en la relació amb les caigudes i la seguretat per veure de quines construccions és més probable caure i poder veure si s’utilitza el casc de manera coherent o no (com sabeu el casc ha estat disenyat per als castellers i les caigudes són força diferents, l’únic punt comú amb falcons seria el pilar)…bé aquí només he deixat una pluja d’idees…la “polèmica” està servida.

Comenteu, queixeu-vos, proposeu i segons els resultats potser ens animem a generar un model estadístic i un possible model de rànquing.

Fundació dels Falcons de Malla

Els falcons són una manifestació cultural catalana que té dos components que el caracteritzen: per una banda el gimnàstic i per l’altre, l’esportiu. Fer de falcó és realitzar un esport col•lectiu. És una expressió col•lectivista en què l’assoliment de la colla resta per sobre de l’èxit individual. El nom de falcons ve donat per la manera que ens col•loquem en moltes construccions. La colla de falcons té com a objectiu bastir construccions humanes, com castells, escales, piràmides, catedrals, pilars, piles, pires, vols, ventalls, etc. Per tant, malgrat tinguem una semblança molt gran amb els castellers, i la seva influència és evident, perquè l’objectiu és el mateix -enlairar una torre-, diferim força en les figures i l’estil. Podríem dir que som més eclèctics. Tenim construccions en moviment. La rapidesa d’enlairar una construcció i la diversitat de posicions i figures, potser, seria el que més ens caracteritzaria. Els falcons o les falconades s’acompanyen amb gralles, com en els castells, si bé no hi ha cap toc específic. Una altra diferència és que l’enxaneta, en comptes de fer l’aleta, estén a dalt de tot els braços talment com les ales d’un falcó. També cal dir que en moltes construccions hi ha absència de pinya. Els falcons vestim amb camisa i pantalons blancs, faixa i espardenyes. Els Falcons de Malla ens distingim per anar amb la faixa negra.

La darrera colla que s’ha creat a Catalunya és la de Malla (2008), la qual és pionera a Osona. El 7 de setembre de 2008, a la Festa de Setembre de Malla, davant d’Església de Sant Vicenç, s’estrenà la nova colla dels Falcons de Malla, realitzant pilars de dos en moviment, escales de tres i de quatre, i també una pira.

El que ha motivat la seva creació és la voluntat de teixir un punt de trobada entre els mallencs per tal de compartir projectes. L’esperit festiu i lúdic de les trobades afavoreix la planificació d’objectius comuns per tal de construir el nostre poble cada dia. Des dels somnis compartits bastim una festa que enllaça la joia de tots. I com els falcons que planen l’aire damunt el turó del Clascar, enfilem torres d’il•lusions i d’esperances. La fita d’un falcó, és la fita de tota la colla. Per al futur del poble la unió de la seva gent és imprescindible. Per tant, amb l’esperit genuí falconer, és a dir, amb l’objecte de formació col•lectivista del jovent, neixen els Falcons de Malla. Visca els Falcons de Malla! Estenent els nostres braços us saludem.

Ramon Redorta Vila
Cap de colla dels Falcons de Malla